Posem en solfa: de desembre 2012

dimarts, 18 de desembre del 2012

SALVADOR OLIVA

Introducció En Salvador comença la seva presentació amb l’ oració següent: “ El teatre és un joc que ha de divertir, on els personatges realitzen una mimesi .” • Mimesi: vol dir “ fer com si “ Ell, personalment, pensa que el teatre requereix un bon text , una bona direcció i uns bons actors. També considera que el bon teatre no es troba aquí, sinó que podríem situar-lo a llocs com Itàlia o Alemanya. Des del seu punt de vista, anant al teatre adquirim certa saviesa. Opina que l’art en general ens pot aportar saviesa moral. Dintre de l’art en destaca la música, que segons ell , dóna forma als sentiments però també comenta que nosaltres tenim una visió massa alta dels nostres sentiments. Macbeth Segons Salvador Oliva, sempre s’ha dit que Macbeth és una obra que descriu l’ambició i la gelosia. Hi ha una frase que ell remarca : “ Fair is foul and foul is fair .” Oliva diu que li va resultar difícil de traduir, però que finalment li va trobar un mínim sentit; “ El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.” Després parla de les brúixes ( personatges importants en aquesta obra) a partir de les quals, Sheakspeare presenta el mal al món. També ens llegeix les primeres paraules de Macbeth a l’obra: “ Un dia tan bonic i tan lleig a la vegada no l’havia vist mai.” Seguidament ens parla sobre Lady Macbeth. Ens diu que és brutalment ambiciosa. Tant que és ella qui invoca al mal. Ella fa que les bruixes profetitzin que Macbeth serà rei i ell s’ho creu. A l’obra , Oliva en destaca una cosa; • Lady Macbeth: comença sent valenta i afrontant la majoria de coses que feia i el pes dels seus actes i acaba essent tant poruga que no resisteix la sensació de culpabilitat que la posseeix i es suïcida. • MacBeth: en canvi, comença insegur del que fa i de si mateix, sense tenir voluntat d’afrontar les conseqüències dels fets i sense valor de ser despiadat i malgrat això acaba enfortint-se i sent capaç de superar la valentia que caracteritza a Lady Macbeth a l’ inici de l’obra. És tanta l’ambició que l’envolta i el ronda que acaba parant boig. És un clar exemple de que Sheakspeare, segons diu en Salvador, posa veu als seus personatges. Tornant als autors, llibres i el teatre Senyala que la professionalitat d’un actor és bàsica en el desenvolupament del bon teatre. Diu que tots els personatges de sheakspeare tenen una justificació dramàtica, és a dir, que fan el mal per una raó. Salvador Oliva creu que Sheakspeare pensava que per molt que fem el mal al món no en som realment culpables ni responsables. Afirma que Sheakspeare coneixia perfectament el medi teatral i com desenvolupar l’acció i fer-la creïble i original. Ell pensa que quan entrem en el món de la ficció, cadascú de nosaltres en traiem les nostres pròpies conclusions. En canvi, la única justificació que tenia MacBeth per a fer el mal era que estava poisseït. Salvador Oliva  Utilitza molts diccionaris per escriure les seves traduccions. També es beneficia del sentit comú i la seva experiència per a fer-ho.  Amb la crisi ven menys llibres.  Quan ell era un estudiant ja traduïa textos, encara que fossin fàcils.  Entén el Català, Castellà, Italià i Anglès però només parla totalment bé el Català.  Les seves obres preferides de Sheakspeare són les últimes tragèdies. Maria Subirà Muixí

NO VIVIM, SOM VISCUTS

El passat dilluns, 19 de novembre, els grups de tercer i quart de l’ESO, vàrem assistir a una interessantíssima conferència que ens va brindar el traductor, poeta i catedràtic Salvador Oliva. Va començar la xerrada parlant-nos sobre el teatre en general: Explicava que l’art és una mimesi i que, sembla ser, és un concepte un tant confós: “la gent diu que és una interpretació de la vida” però el que veritablement simbolitza, o el que veritablement creu ell que simbolitza, és “l’acció de fer-ho real.” També va afegir que “la funció necessita una bona dicció a càrrec d’uns bons actors, un bon director i una bona posada en escena” i que “si una obra avorreix al públic, és perquè és dolenta, el teatre és un zoo que ha de divertir.” Objectava que aquí, a Catalunya, i a Espanya en general, el bon art escènic escasseja i que on ell el gaudeix més és a França, a Itàlia, a Alemanya o a Anglaterra. “El teatre ens ensenya i ens ajuda a tenir una millor visió del nostres sentiments”- va sentenciar. Seguidament es centrà en Macbeth, l’obra que portàvem unes setmanes entre mans: Salvador ens digué que era un repte increïble traduir qualsevol text de Shakespeare, que eren plens de paradoxes, i els més rics en vocabulari. Ho deixava ja ben clar a la primera escena: les bruixes diuen- “fair is foul and foul is fair.” Per una banda, fair significa bell, o també just, i foul és lleig o fastigós. Trobava que era una frase, gairebé, impossible d’interpretar, massa carregada de significat com per poder-ho fer correctament. Què volien significar aquestes contrarietats? Finalment va optar per traduir-ho així: “ El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.” I interpretar-ho com la tergiversació de l’obra moral, com la maldat personificada. És per això que, Macbeth, en la seva primera aparició, diu: “un dia tan bonic i tan lleig com aquest, no l’havia vist mai.” Aquests versos són com un eco del que havien dit les bruixes a la primera escena, vol significar que ja està sota la influència de les germanes del Fat, ja està posseït pel mal. Va explicar-nos que, sens dubte, el personatge més pervers i malvat de tota l’obra és lady Macbeth i que és l’ambició la que la porta fins a aquest extrem, el desig de ser reina l’obliga a invocar el mal, a matar i a incitar el seu marit que ho faci. És una dona molt valenta al principi de l’obra i a mesura que l’acció avança la consciència la va empetitint mica en mica, tot el contrari que el baró de Cawdor. Ell, al principi, és covard i no està segur de fer les coses que es veu obligat a fer, però al final creix i mor com un lluitador nat. Els dolents de Shakespeare, diu el professor Oliva, que són “dolents justificats”, que fan el mal per alguna raó. En aquest cas per consciència moral, perquè estan posseïts. Per acabar, ens va fer adonar que les bruixes van enredar a Macbeth des d’un principi: elles van dir-li que només seria mort per algú no nascut de mare (donant a entendre que no ho faria ningú) però el matà Macduff, fill del rei, nascut per cesària i ,per tant, no considerat vingut al món de ventre matern. Seguidament va haver-hi un seguit de preguntes per part dels alumnes en les que deixà clar que “ no té cap obra preferida, totes li agraden molt i per igual” i que “va començar traduint amb tretze o catorze anys textos en anglès per diversió.” Va finalitzar la seva visita signant les seves obres als interessats i posant per alguna foto. Tot plegat, crec que va ser una experiència molt maca i enriquidora per a tothom, és un plaer que un professional d’aquestes característiques hagi acceptat de venir a la nostra escola per parlar-nos del seu treball. És per això que n’ hauríem d’estar tant i tant agraïts. Carla Soler, 3r B.