dijous, 22 de novembre del 2012

Ausiàs March cor d'acer, de carn i fusta 1

Morfologia

divendres, 16 de novembre del 2012

ENS EXRESSEM

LA MORT Tu vas decidir el teu propi camí els teus propis passos. Tu et vas forjar amb cadascun dels teus actes, vas modelar un món propi, vas començar a ser feliç. La fama et va arribar, vas tenir èxit, vas tenir-ho tot i elles van entrar a la teva vida. Poc a poc et vas anar enganxant, vas anar deixant que elles decidissin el teu propi camí, cada cop anaves avançant més lentament, et vas quedar parat, parat en un món que ja no era aquell món perfecte, vas deixar de costat els amics, la família, la SOCIETAT i et vas unir a elles. Com si no existís res més, solament elles. Poc a poc veia com t'apagaves, com els teus ulls s'enfosquien. No senties, no et mostraves, no eres persona. Cada cop era pitjor, cada cop el camí s'enfosquia més. Et vaig perdre, et vaig perdre de la manera més cruel, sabent que no podia ajudar-te. Ella va venir i se’t va emportar, com aquella amiga que sempre està al teu costat atenta al moment adequat per emportar-te lluny de mi, i no tornar-te. La nostra amiga, la mort, encara no ha guanyat perquè se t' haurà emportat lluny de mi, físicament. No et podré tornar a abraçar o a besar. Però seràs amb mi, molt prop, sempre seràs als meus records. Sé que un dia ens trobarem i aquell dia no et veuré com la persona que va caure a l'addicció, no! Sinó com la persona forta, aquella que va forjar el seu camí. Gisela Esteban Rodríguez 3 ESO C

dissabte, 10 de novembre del 2012

LES ORACIONS

MAPA CONCEPTUAL ORACIONS